10 anys dels ECS: reflexions sobre els àmbits dels Estudis

03/11/2021
ECS

Durant el curs 2020-2021, els Estudis de Ciències de la Salut (ECS) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) van complir el 10è. aniversari. Al llarg d’aquests deu anys, els ECS s’han consolidat com a estudis amb titulacions vinculades a les ciències de la salut: actualment, els ECS compten amb 1 grau, 6 màsters universitaris, 2 diplomes de postgrau, 14 especialitzacions, 7 cursos i 6 seminaris (cursos de curta durada). Uns programes formatius que sumen un total de 2.546 estudiants procedents de 34 països diferents.

Per tal de commemorar el 10è. aniversari, professors i professores dels Estudis reflexionen sobre els principals àmbits de coneixement dels ECS: salut planetària, salut digital, envelliment saludable, nutrició, neuropsicologia, treball social sanitari i molts més. No us ho perdeu!

Francesc Saigí Rubió: «Els ECS són un centre col·laborador de l’OMS en e-salut»

Arran del projecte PIC Salut (Projecte Internet Catalunya), sota la direcció del Dr. Manuel Castells, es va constatar la necessitat d’aprofundir en el coneixement dels processos, els factors crítics i les estratègies d’integració de les tecnologies de la informació i la comunicació en els sistemes de salut, així com la necessitat d’avançar en la transmissió d’aquest coneixement als professionals de la salut. Així, l’any 2008 es va engegar el màster de Telemedicina de la UOC, que va ser verificat l’any 2010 pel Ministeri d’Educació i Ciència com a màster universitari en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i que, juntament amb el màster universitari de Nutrició i Salut, va assentar les dues primeres pedres dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. A partir d’aquí van sorgir nous programes formatius, fins al punt de consolidar els Estudis de Ciències de la Salut deu anys després i convertir-se en referents en l’àmbit internacional amb el nomenament com a centre col·laborador de l’OMS en e-salut.

Carme Carrion Ribas:  «Treballem per aportar evidències i generar coneixement en l’àmbit de la salut digital»

La salut digital o e-salut és una disciplina hereva de la telemedicina. Es tracta de l’ús de les diferents eines digitals disponibles (aplicacions de telèfon mòbil, sensors, ulleres de realitat virtual o altres eines que van sorgint) per ajudar els professionals de la salut, i els pacients i ciutadans, a millorar el coneixement, la prevenció i el tractament de qualsevol malaltia. Aquestes eines volen contribuir que la nostra ciutadania adopti uns hàbits de vida més saludables i una millor qualitat de vida. Des dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC ja fa molt de temps que treballem per aportar evidències i generar coneixement que permeti identificar quines són les eines que poden aportar valor i com cal emprar-les i implementar-les en els diferents àmbits del sistema sanitari. El màster universitari de Salut Digital (E-health), que es va iniciar l’any 2018, permet la translació del coneixement que els grups de recerca de la UOC van generant en els diferents projectes de recerca que lideren.

Xavier Medina: «Els nostres programes ofereixen una visió holística, oberta i interdisciplinària de l’alimentació en relació amb la salut i la societat»

Els Estudis de Ciències de la Salut de la UOC sempre han considerat l’alimentació i la nutrició com a elements fonamentals. Ja des del seu inici, fa deu anys, cal destacar que els Estudis es crearen amb la fusió de les àrees de coneixement de Ciències de la Salut i de Sistemes Alimentaris. Ja vam ser pioners, en aquell moment, a intentar oferir visions holístiques, obertes i interdisciplinàries de l’alimentació en relació amb la salut i amb la societat, observada sempre com un fet transversal i omnipresent. Vam obrir perspectives que avui ja no es discuteixen, però que en el seu moment eren, sense dubte, innovadores en el camp de la salut. Avui dia, seguim acompanyant les diferents visions de l’alimentació en relació amb la seva construcció social i científica: de la salut a la societat, a la cultura i al medi ambient. D’aquesta manera, enfoquem el seu paper essencial en la construcció de solucions mediambientals que afecten la salut de tot el planeta. El camí continua…  

Alicia Aguilar Martínez: «L’alimentació té un paper molt important en la sostenibilitat del planeta»

Amb la visió interdisciplinària de l’alimentació en relació amb la salut i amb la societat que comentava el meu company F. Xavier Medina, vam acceptar el repte d’iniciar programes de nutrició i, a més a més de manera online. La nutrició contribueix al manteniment de la salut i la millora de la qualitat de vida, però, a més dels beneficis personals i comunitaris, l’alimentació també té un paper molt important en la sostenibilitat del planeta. És així com les qüestions socials, culturals, ambientals i de salut es van integrar al màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC. La creació d’un equip de professorat motivat, experimentat, amb grans idees i ganes d’aplicar a la formació les seves línies d’investigació ha permès el desenvolupament de nous programes que donen resposta a noves necessitats actuals.

Anna Bach Faig: «Tenim un fort compromís amb la promoció de la salut i l’optimització del rendiment esportiu»

Amb la voluntat de donar resposta a noves demandes, des dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC vam apostar per la formació en alimentació en l’activitat física i en l’esport. Amb Laura Esquius vam dissenyar el màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC, un programa propi que en poc temps va passar a formar part de l’oferta oficial de la Universitat. Moltes són les raons que justifiquen el nostre compromís amb la promoció de la salut i l’optimització del rendiment esportiu sense comprometre l’estat de salut. L’activitat física i l’esport estan de moda i, d’altra banda, el nostre país és un dels més sedentaris d’Europa. Els estils de vida estan fortament lligats a la nostra salut i a l’envelliment actiu i saludable i, alhora, vinculats a la salut planetària; així que cal no oblidar-ho, i encara menys aquest any en què celebrem els deu anys dels Estudis de Ciències de la Salut i que Barcelona té la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible. Al programa també tenim presents qüestions de gènere, ja que les nostres investigacions reforcen la necessitat d’adaptar la dieta de les dones esportistes per protegir la seva salut i el seu rendiment.

Cristina O’Callaghan Gordo: «Hem de formar professionals que adoptin el concepte de salut planetària i l’apliquin a les seves àrees d’actuació»

La crisi ambiental global i climàtica és un dels principals reptes als quals haurem de fer front durant aquest segle i, tal com han assenyalat diversos organismes internacionals, requereix una resposta urgent. Entre altres factors, la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat o la contaminació posen en risc la nostra salut, sovint mitjançant l’alteració de sistemes complexos com la producció d’aliments, el desplaçament de persones o l’aparició de noves malalties infeccioses. Per fer front a aquesta situació d’emergència, cal formar de manera urgent professionals que adoptin el concepte de salut planetària i l’apliquin a les seves respectives àrees d’actuació. Calen professionals que siguin capaços d’analitzar l’origen multifactorial de l’actual crisi, que ha estat causada per una població creixent, un augment de la demanda de recursos naturals i una urbanització sense precedents. Aquests professionals han de ser capaços, també, de proposar i implementar solucions d’adaptació i mitigació per tal de protegir la nostra salut i la dels sistemes naturals que en depenen. Formar aquests professionals és l’objectiu del màster interuniversitari de Salut Planetària de la UOC, la UPF i ISGlobal

Elena Muñoz Marrón: «La neuropsicologia té l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones»

La neuropsicologia és la ciència que estudia la relació entre el cervell i la conducta i la cognició humanes. En l’àrea d’envelliment, l’aportació que fem des de la neuropsicologia és doble. D’una banda, estudiem quin és el funcionament normal del cervell en totes les etapes vitals, cosa que ens permet conèixer si una persona està evolucionant de manera sana o, per contra, la seva evolució és patològica i està alterada per algun motiu. A més, la neuropsicologia és una professió eminentment clínica, i en l’àmbit de l’envelliment se centra a frenar el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment sa, però, sobretot, el que sorgeix davant d’un envelliment patològic. Des de la neuropsicologia tractem de disminuir els problemes de memòria, atenció, raonament, orientació, etc., que apareixen en les malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer o la malaltia de Parkinson, entre d’altres, amb la finalitat última de millorar la independència funcional i la qualitat de vida de les persones afectades. En els últims anys, a més, la intervenció preventiva ha adquirit una gran importància potenciant el manteniment d’un cervell actiu al llarg de tot el cicle vital, potenciant la reserva cognitiva i generant, així, una major resistència al deteriorament.

Salvador Macip: «Hem d’entendre els mecanismes biològics de l’envelliment per frenar l’impacte que té en les funcions de l’organisme»

Un dels principals reptes de salut de les societats avançades és l’envelliment saludable. Cada vegada hi ha més percentatge de la població que arriba a la vellesa. Malgrat que això hauria de ser una bona notícia, la realitat és que estem allargant els anys de vida, però no els anys de bona salut. Això vol dir que, de mitjana, viurem més anys en males condicions. És important, doncs, entendre els mecanismes biològics de l’envelliment per poder dissenyar estratègies per minimitzar l’impacte que té en les funcions de l’organisme. A la vegada, hem d’entendre com han d’encaixar les poblacions envellides en la societat i les ciutats, quina atenció han de rebre i quines són les seves necessitats. Només així podrem assegurar una vellesa plena i satisfactòria per al màxim nombre de persones.

Xavier Bosch: «Amb la COVID-19 s’ha demostrat la capacitat de la vacunació per prevenir malalties»

La pandèmia COVID-19 ha generat una reflexió col·lectiva sobre les malalties infeccioses i el rol de les vacunes. El món sencer, incloent-hi els països més rics, han vist aturada la seva economia, disparada la seva mortalitat i han retrobat els límits de la seva capacitat d’atendre adequadament els malalts que truquen a la porta dels hospitals.

Els bilions de vacunes administrades des de les primeres variolitzacions fetes a finals del segle xviii (Imperi otomà, sense data, i Jenner 1796) han demostrat a bastament la capacitat de la vacunació per limitar la transmissió d’infeccions, prevenir malalties i confirmar-ne la seguretat. Erradicar la verola el 1979 va ser el primer èxit sanitari d’àmbit planetari que va permetre deixar de vacunar sense experimentar cap retorn d’aquella pandèmia ferotge. L’educació actual entorn de la vacunació podria pivotar al voltant d’una pregunta a cadascun dels ciutadans: “Té vostè actualitzada la cartilla de vacunes?”.

Antonia Campolongo Perillo: «El personal d’infermeria és clau a l’hora d’acompanyar els pacients i cuidadors»

L’envelliment saludable podem definir-lo com el procés d’aprofitar al màxim totes aquelles  oportunitats de salut física, mental i social que se’ns dona i que al mateix temps ens permetin participar activament en la societat sense patir discriminació i gaudir d’una bona qualitat de vida. És per aquest motiu que el personal d’infermeria tenim la funció de proporcionar als nostres pacients i cuidadors, una vegada la malaltia ha donat la cara, estratègies per tal que es donin aquestes oportunitats oferint coneixements i recursos i participant activament amb ells.

Julio Villalobos: «El màster de treball social sanitari de la UOC és pioner al nostre país»

Durant aquests deu anys d’existència dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, l’àrea de gestió ha tingut dues etapes clarament diferenciades.

La primera etapa, que coincideix amb la creació dels Estudis, va ser liderada per José Esteban i va evolucionar d’una manera tremendament creativa i amb pocs recursos humans. En aquesta primera etapa vam incorporar tres màsters propis als Estudis: Direcció Executiva d’Hospitals, Gestió Clínica, i Disseny i Planificació d’Hospitals. Aquests màsters van cobrir una gran necessitat de formació en l’entorn sanitari, fins llavors inexistent en el portafolis de les facultats de ciències de la salut i el període residencial de metges i infermeres. En aquesta etapa també es va crear l’embrió del que posteriorment seria el màster universitari de Treball Social Sanitari.

Durant la segona etapa d’expansió dels Estudis en altres àrees, es va produir la desaparició dels tres màsters anteriorment esmentats sense substitució per altres programes de gestió. Excepte el màster universitari de Treball Social Sanitari, encara actiu i pioner en el nostre país en aquesta temàtica.

Marta Massip Salcedo: «La salut de la dona és una assignatura pendent en la formació específica per a professionals de la salut»

Avui dia la influència de l’estil de vida en la salut de les dones continua sent una assignatura pendent en la formació específica per a professionals de la salut i de la comunicació. Conscients d’aquesta realitat i amb l’objectiu de revertir la situació, des dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC hem posat en marxa l’especialització de Fisiologia i Estils de Vida Saludable de la Dona, un programa formatiu que permet a l’estudiantat millorar les seves competències en salut femenina i adquirir coneixements sobre factors que afecten la qualitat de vida de les dones.  

 

Dolors Colom Masfret: «Les investigacions dins el treball social sanitari evidencien noves dimensions psicosocials de les persones malaltes i les seves famílies que requereixen estudi, diagnòstic i un pla de tractament social»

Per al treball social sanitari, la creació dels Estudis de Ciències de la Salut va ser una oportunitat que permetia a la professió una formació ajustada a la Llei 44/2003, on s’assenyala que les professions sanitàries han de trobar-se dins dels estudis de ciències de la salut. Tant el doctor Josep Esteve com el doctor Julio Villalobos van donar suport des d’un primer moment a l’impuls acadèmic que el treball social sanitari necessitava. Tots dos experts en gestió sanitària, juntament amb la rectora de l’època, la doctora Imma Tubella, i el vicerector, el doctor Carles Sigalés, es van implicar en el nou programa, nou i únic, unicitat que avui dia segueix vigent. Els avenços que el treball social sanitari ha experimentat a Espanya al llarg d’aquesta dècada els deu al programa de màster universitari de Treball Social Sanitari dels Estudis de Ciències de la Salut, perquè s’hi ha refinat la professió pel camí del desenvolupament de la disciplina, de les teories que li són pròpies. Els TFM són la màxima contribució del màster a la comunitat científica i professional del treball social sanitari. La professió sempre estarà en deute amb la UOC.

Ramon Gomis: «Ja hem fet 10 anys: ens hem fet grans, hem crescut i volem incidir, a través de la docència i la recerca, en la transformació del món en què vivim»

Quan una nena o un nen fa 10 anys, considera que ja és gran. Però els adults ho veiem diferent. Sí, han crescut  —ens diem— i n’estem contents, però no ens n’estem de recordar-los que encara els queden anys per créixer, que ara inicien una etapa diferent, en què decidiran què volen ser, voldran tenir una veu al món i, en certa manera, només s’hi adaptaran amb la voluntat que sigui diferent.

Els Estudis de Ciències de la Salut de la UOC han fet deu anys i, d’una forma similar, inicien aquest repte.  Ens hem fet grans, hem crescut i volem incidir, a través de la docència i la recerca, en la transformació del món en què vivim, així com assumir els reptes que proposa la societat d’aquest segle xxi. Tot el professorat ha parlat de com, des de la perspectiva personal, aquesta etapa de creixement ha estat una finestra oberta al món, on des del nostre saber hem volgut tenir presents les màximes de la medicina moderna. Predir la malaltia, prevenir-la i donar una atenció personalitzada des de la complexitat, des de la cronicitat i des del suport social. I així seguirem: hem crescut, però no som grans, som joves i tenim ambició i energia. Ens queden anys. 


Document relacionat:

Memòria 2020 – Estudis de Ciències de la Salut de la UOC

Autors / Autores
Francesc Saigí Rubió
Director del Centre Col·laborador en eHealth de la Organització Mundial de la Salut (OMS). Professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.
Carme Carrion Ribas
Sotsdirectora de Recerca dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Investigadora del grup eHealth Lab
F. Xavier Medina
Catedràtic i investigador del grup FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament.
Alicia Aguilar Martínez
Sotsdirectora i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Investigadora del grup FoodLab
Anna Bach Faig
Directora del màster universitari de Nutrició i Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Professora i investigadora del grup FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. 
Cristina O'Callaghan-Gordo
Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Directora del màster de Salut Planetària de la UOC, la UPF i ISGlobal.
Elena Muñoz Marrón
Doctora en Psicologia per la Universidad Complutense de Madrid, màster en Neuropsicologia Cognitiva per la mateixa universitat i neuropsicòloga acreditada pel Consejo General de la Psicología. Professora dels Estudis de Ciències de la Salut, sotsdirectora de Programes Emergents, Directora del màster universitari en Neuropsicologia i directora del laboratori de recerca Cognitive NeuroLab de la UOC.
Salvador Macip i Maresma
Professor i investigador del grup FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Director de l'especialització d'Envelliment i Salut de la UOC
F. Xavier Bosch
Professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.
Infermera i coordinadora d'assajos clínics. Unitat de Trastorns del Moviment. Hospital Sant Pau. Servei Neurologia. Universitària Quirón-Dexeus. Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya.
Julio Villalobos Hidalgo
Professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en Medicina i Cirurgia. Enginyer Industrial Ph.D. Especialista en Medicina Intensiva. Diplomat en Sanitat i Gerència d'Hospitals.
Marta Massip Salcedo
Directora de l'especialització Fisiologia i Estils de Vida Saludable de la Dona. Professora i investigadora del grup FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. 
Directora científica del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC.
Ramon Gomis de Barbarà
Metge endocrinòleg, dramaturg i escriptor. Actualment també és catedràtic emèrit del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona i investigador emèrit de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), centre que ha dirigit des del 2008.
Comentaris
Deixa un comentari