5 preguntes i respostes sobre la neuropsicologia

02/06/2021
Foto: Anna Shvets en Pexels.

Què és la neuropsicologia? Com ha evolucionat la professió al llarg dels últims anys? La professora col·laboradora del màster universitari de Neuropsicologia de la UOC Blanca Navarro Main ens respon aquestes i altres preguntes sobre la neuropsicologia. Pren-ne nota!

1. A què es dedica aquesta branca del coneixement, la neuropsicologia?

La neuropsicologia és una branca de coneixement que s’inclou dins de l’àmbit de la neurociència. La neurociència sorgeix amb l’objectiu d’estudiar el sistema nerviós i com, a partir del funcionament d’aquest, diferents éssers són capaços de mostrar diversos comportaments. Tenint en compte la complexitat de l’objecte d’estudi, la neurociència ajunta diverses disciplines que li proporcionen diferents perspectives en l’estudi del sistema nerviós, des d’un punt de vista tant estructural com funcional, químic, etc. Des de la neuropsicologia ens interessa saber com l’activitat del sistema nerviós es tradueix en les diferents formes de comportament dels éssers humans, entenent el comportament, també, com la manera de processar la informació, és a dir, els processos mentals.

L’estudi de les alteracions que sorgeixen per una lesió o disfunció en el sistema nerviós central i la seva relació amb els canvis que produeixen en el comportament de les persones constitueix l’objecte d’estudi de la neuropsicologia clínica. Per tant, la majoria dels neuropsicòlegs que treballen en l’àmbit clínic estan vinculats a serveis mèdics que atenen persones afectades per alguna mena d’alteració, coneguda o suposada, en el funcionament cerebral —neurologia, neurocirurgia, psiquiatria i rehabilitació—, o en aquells serveis en què els tractaments poden tenir un impacte negatiu en el sistema nerviós central, com passa amb pacients oncològics. El treball es desenvolupa igualment, encara que amb les característiques diferencials que imposa el desenvolupament cerebral, en especialitats pediàtriques.

2. Quins són els àmbits d’actuació de la neuropsicologia?

La neuropsicologia té dos àmbits d’actuació clars: un de més orientat a la recerca i un altre a l’entorn clínic. En nombroses ocasions, tots dos vessants s’uneixen, ja que molts professionals combinen el treball assistencial amb la participació i el lideratge de projectes de recerca. Com s’ha comentat, la neuropsicologia clínica està orientada al treball amb persones que manifesten algun tipus d’alteració que compromet el funcionament cerebral al llarg de tot el cicle vital, és a dir, des de la primera infància fins a la vellesa. Les patologies que habitualment són objecte de la seva atenció inclouen, entre d’altres, els trastorns del neurodesenvolupament (espectre de l’autisme, problemes d’atenció, dificultats específiques d’aprenentatge, paràlisi cerebral, etc.), les epilèpsies, els traumatismes cranioencefàlics, els accidents cerebrovasculars, els tumors cerebrals, les encefalitis, les meningitis i les malalties metabòliques i neurodegeneratives, incloses les demències (com ara l’Alzheimer) i els trastorns del moviment (com Parkinson i Huntington).

El neuropsicòleg clínic és una figura essencial als hospitals públics, tant dins dels equips de salut mental com en altres disciplines mèdiques a les quals hem al·ludit anteriorment. En l’àmbit privat també és una figura molt important, tant als hospitals com en els centres d’atenció a persones amb alteracions neurològiques de diversa índole. No obstant això, tot i que la necessitat de la seva actuació és reconeguda, actualment la intervenció neuropsicològica no acostumar a estar inclosa a la cartera de serveis oferts des dels serveis de rehabilitació dels hospitals públics del Sistema Nacional de Salut, i són excepcionals les unitats de dany cerebral adquirit als hospitals de la xarxa nacional on s’ofereixen serveis d’avaluació i rehabilitació neuropsicològica des del moment en què es produeix el mal. La seva oferta és més freqüent en serveis privats. Actualment és un tema de debat continu en diferents fòrums professionals, ja que es considera una figura necessària, però no està reconeguda.

3. Quines opcions hi ha per formar-se en neuropsicologia?

Avui dia, per exercir aquesta professió cal tenir un títol en Psicologia, encara que cada vegada són més les especialitats mèdiques interessades en aquest àmbit. Per tant, per formar-nos en neuropsicologia, inicialment hem d’estudiar el grau de Psicologia. Posteriorment hi ha diversos estudis de postgrau en l’àmbit de la neuropsicologia, alguns de més orientats a la carrera investigadora i altres amb una orientació més clínica. La falta d’oportunitats de formació clínica és, per als professionals de la neuropsicologia, la principal barrera perquè aquesta disciplina es desenvolupi a Espanya.

Dins de l’àmbit clínic, a Espanya, a diferència d’altres països, avui dia no hi ha una via oficial que ens permeti identificar-nos com a especialistes. El Consell General de la Psicologia és l’entitat que actualment, en un intent de regular la professió, ha proposat un sistema d’acreditació en neuropsicologia clínica per a psicòlegs col·legiats amb requisits específics de formació i experiència professional en aquest camp. Però, tot i que és especialment necessari, encara no hi ha una especialitat sanitària configurada per formar els professionals de la neuropsicologia dins del Sistema Nacional de Salut mitjançant el sistema de residència, com sí que n’hi ha en psicologia clínica, l’única fins ara en l’àrea de la psicologia. La falta d’estandardització en els coneixements i en l’experiència pràctica necessària per exercir la neuropsicologia determina una qualitat formativa molt heterogènia entre els professionals que l’exerceixen. Actualment hi ha un moviment dins de la professió cap a aquesta homogeneïtzació i regulació que sens dubte aportarà grans beneficis, perquè permetrà optimitzar i estructurar la qualitat de l’atenció que s’ofereix, i vetllar perquè sigui així.

4. Com ha evolucionat la neuropsicologia en els últims anys?

La neuropsicologia és una disciplina relativament jove i en creixement que va aconseguint cada cop més reconeixement en nombrosos àmbits. En el context clínic, amb el pas dels anys s’ha fet més necessària la figura del neuropsicòleg com a peça rellevant en el procés diagnòstic i de tractament de nombroses patologies. Així, destaca en plans estratègics de salut i guies clíniques, com ara en l’abordatge de l’ictus o les demències. Amb tot, tal com indicàvem anteriorment, la regulació de la professió es troba un pas més enrere. Actualment ens trobem amb un sistema que demana l’actuació d’aquesta mena de professionals, però amb una legislació no gaire clara sobre quins són els professionals qualificats per dur a terme aquest tipus de tasques.

A Espanya, el Consell General de la Psicologia, que rep el suport de diverses entitats científiques, fa temps que lluita pel desenvolupament de l’especialitat en neuropsicologia clínica dins del Sistema Nacional de Salut mitjançant un programa de formació sanitària especialitzada, que sens dubte serà una gran aportació al món de la neuropsicologia. En aquesta línia, des de la mateixa sanitat pública també s’està duent a terme una reivindicació que ajudi a fomentar el reconeixement de la figura del neuropsicòleg clínic, que en molts casos es contracta d’acord amb diferents fórmules, habitualment lligades a la recerca i sense reconèixer-ne l’activitat assistencial.

5. Quina és la representació institucional de la neuropsicologia a Espanya?

A Espanya, la neuropsicologia està representada comarcalment mitjançant associacions. En l’àmbit estatal hi ha la Federació d’Associacions de Neuropsicologia Espanyoles (FANPSE), que està inclosa, al seu torn, dins de la Federació de Societats Europees de Neuropsiclogia (FESN). Així mateix, en els col·legis oficials de psicologia (COP) també hi ha grups de treball de neuropsicologia que s’han anat creant seguint l’exemple català, que va ser capdavanter. També en els COP s’han anat configurant les seccions de neuropsicologia, que són de gran rellevància per la feina que fan i pel potencial que tenen per donar visibilitat a aquestes qüestions davant les juntes de govern a l’hora de prendre decisions.

En aquest sentit, al COP de Madrid s’acaba d’estrenar la secció de neuropsicologia, la creació de la qual es va aprovar el novembre del 2020. Durant els últims dos anys, un grup de psicòlogues que ens dediquem a l’àmbit de la neuropsicologia amb molta il·lusió i respecte cap a la nostra professió ens plantegem unir esforços i aconseguir crear d’aquesta secció per poder continuar treballant i millorant el que tant ens apassiona: la neuropsicologia.

Autor / Autora
Facultatiu del Servei de Psiquiatria de l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid i professora col·laboradora de l'Màster Universitari de Neuropsicologia UOC.
Comentaris
Deixa un comentari