Com es pot frenar l’envelliment? Una nova especialització de la UOC hi aprofundirà

Hi ha un tauró, anomenat tauró de Groenlàndia, que pot arribar a viure mig mil·lenni. En el mateix hàbitat, les aigües de l’Atlàntic nord i del cercle polar àrtic, hi viu el mamífer més longeu del món, la balena de Groenlàndia, la qual pot arribar als 200 anys de vida. Una altra mamífera, en aquest cas humana, va morir als 122 anys i 164 dies. Es tracta de la francesa Jeanne Calment, la persona documentada més longeva de la història. En canvi, un mamífer molt més petit, el ratolí, no acostuma a passar dels 3 anys de vida. Així doncs, com es pot frenar l’envelliment? 

Què ens diuen aquestes dades sobre la longevitat i l’envelliment? Els 122 anys de la senyora Calment seran algun dia una esperança de vida habitual? En cas que ho siguin, significarà una millora de la salut en la vellesa o simplement viurem més anys en un estat de salut deteriorat?

Si bé és difícil respondre aquestes preguntes, els equips de professionals científics d’arreu del món que intenten resoldre-les afinen cada vegada més els nostres coneixements sobre la senectut. I, actualment, el repte consisteix més aviat a reduir l’impacte de l’envelliment que a allargar la vida sense tenir-ne en compte la qualitat.

Per als qui hi vulguin aprofundir, la UOC posa en marxa la nova especialització d’Envelliment i Salut, dirigida pel doctor Salvador Macip, qui es dedica a investigar el càncer i l’envelliment tant des de la UOC com des del laboratori que lidera a la Universitat de Leicester, al Regne Unit.

En paraules de Macip: “Realment, només des dels 10 o 15 últims anys estem en situació de comprendre exactament quins mecanismes hi ha darrere de l’envelliment, per què les nostres cèl·lules envelleixen, quina és la biologia de l’envelliment…, la qual cosa és el primer pas per poder fer alguna cosa per canviar-ho, per millorar-ho. El nostre objectiu com a metges, com a investigadors, és treballar per aconseguir un envelliment més saludable, i creiem que és important que aquesta informació comenci a arribar als professionals i al públic.”

La nova especialització és el resultat d’aquesta voluntat.

Biologia, terapèutica i impacte social

Adreçada sobretot a professionals de l’àmbit de la salut, les ciències biològiques o la gestió de la salut pública, l’especialització d’Envelliment i Salut de la UOC començarà la primera edició a la tardor i consta de 12 crèdits organitzats en tres assignatures, en les quals es proposa un aprenentatge mitjançant l’avaluació contínua, és a dir, sense proves finals presencials.

En concret, els tres blocs tractaran sobre les bases biològiques de l’envelliment i les seves malalties associades; sobre les intervencions terapèutiques per frenar-lo, i també sobre l’impacte social de la senectut. En aquest últim punt s’inclouen els reptes socials que implica l’augment progressiu de l’esperança de vida dels humans, així com aspectes d’ètica i de divulgació científica.

Quan acabin l’especialització, els estudiants entendran els processos biològics de l’envelliment i sabran diferenciar-los del concepte de malaltia, estaran al dia de les estratègies que s’estudien actualment per prevenir-ne i retardar-ne els efectes, n’identificaran els reptes més grans i estaran capacitats per dissenyar estratègies que millorin la gestió de les poblacions envellides, entre altres competències.

Una primera posada al dia entre experts

Amb motiu del naixement de la nova especialització, a principis de març el doctor Macip va mantenir una conversa amb un altre gran expert en envelliment i salut, el doctor Manuel Collado, investigador de laboratori de cèl·lules mare en càncer i envelliment de l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la (IDIS). Va ser durant un seminari web que sintetitzem a continuació.

Per Macip, l’objectiu principal de les investigacions científiques actuals pel que fa a l’envelliment és “tenir una població envellida més saludable, més activa, més sana i més ben controlada, des del punt de vista tant mèdic com social”. En aquest sentit, va continuar: “En l’especialització volem ser tan transversals com sigui possible i anar des de la biologia més pura fins a l’impacte social que té l’envelliment en el nostre entorn”.

El director de la nova especialització de la UOC va destacar que el convidat al seminari web, el doctor Collado, “ha contribuït de manera clau al camp amb un article que és la primera prova que la senescència és un mecanisme antitumoral que funciona en viu i està implicada en temes com el desenvolupament dels embrions. I ha descrit un fàrmac que podria frenar aquestes cèl·lules senescents, envellides, i podria ser la clau per a tractaments futurs”.

Per tot això, el va convidar a fer una posada al dia sobre els coneixements actuals de l’envelliment i les diferents teories que intenten explicar-lo, retardar-lo i convertir-lo en un procés biològic més saludable.

Un procés multifactorial i mal·leable, però com?

Collado va fer servir el cas de la gran longevitat del tauró de Groenlàndia per explicar que segurament els humans podrem allargar la nostra esperança de vida. “El substrat biològic, el material del qual estem fets, és el mateix, i la idea que l’envelliment és inexorable perquè els materials es desgasten…, bé, el cas del tauró de Groenlàndia ens demostra que no, que el material del qual està feta la vida és persistent i perdurable en el temps. Fins i tot hi ha alguns animals peculiars que podríem considerar immortals, com la medusa”, va subratllar.

En els anys vuitanta del segle passat, va explicar l’investigador, es van fer experiments que van ser clau. En concret, es van subministrar a uns cucs, anomenats C. elegans, compostos químics capaços de generar canvis en l’ADN, i es va observar que, a partir d’aquests canvis, alguns cucs envellien i altres tenien una aparença juvenil i vivien molt més temps.

“Això vol dir que hi ha alguna cosa genètica que determina la nostra longevitat i que, si s’alteren aquests gens, podem canviar el període de vida. Per tant, l’envelliment és una cosa mal·leable“, va prosseguir Collado.

L’interlocutor de Macip va explicar, en aquest sentit, que si aconseguim respondre la pregunta sobre quin és el mecanisme pel qual envellim, potser podrem trobar alguna estratègia terapèutica, sempre tenint en compte que l’envelliment és multifactorial.

Set teories per trobar la resposta

Actualment, va detallar, hi ha set línies de treball importants al món per trobar aquesta resposta.

1. La hipòtesi oxidativa: es refereix al fet que el procés d’oxidació deteriora l’organisme fins al punt de fer-lo inservible i fer que funcioni malament. No obstant això, Collado va remarcar: “Es van haver d’aturar assajos clínics en què s’havia aportat suplementació antioxidant en persones sanes perquè s’observava una incidència més gran de càncer. Per tant, no és gaire recomanable el tractament antioxidant per a l’envelliment, i malgrat això se’ns continuen venent tot tipus d’aliments per les seves capacitats antioxidants com si fossin supersans.”

2. La teoria de la restricció calòrica: amb els anys, va explicar l’investigador, s’ha anat ratificant que hi ha una relació entre la reducció de la ingesta de calories i la longevitat, tot i que no hi ha estudis prou concloents. Precisament, el doctor Macip ho investiga a la UOC. “Un cop s’ha sabut que això és important, molts laboratoris del món s’han llançat a investigar quines són les rutes metabòliques i les molècules clau que determinen aquest efecte (…) per mimetitzar-lo sense que calgui sotmetre’s al dejuni”, va detallar Collado. En aquest sentit, va continuar, “s’han fet estudis amb diverses substàncies, com ara el resveratrol, la rapamicina o la metformina”.

3. La teoria sobre el desgast dels telòmers: són els extrems de l’ADN de les cèl·lules, que es van escurçant cada vegada que aquestes han de copiar el seu genoma. Tot i que hi ha un enzim, anomenat telomerasa, que pot mantenir els telòmers en la longitud correcta, aquest és un mecanisme que també està implicat en la immortalitat de les cèl·lules cancerígenes, de manera que, va subratllar el doctor, “cal ser molt prudents”.

4. La teoria d’errors en la sang o el plasma: “En experiments de fa més d’un segle, denominats parabiosi, en què es força a compartir la circulació sanguínia entre dos ratolins, un de jove i un de vell, (…) el ratolí jove és capaç de transferir factors rejovenidors al ratolí vell, i així rejovenir-lo. El ratolí vell comença a ser capaç de recuperar funcionalitats pròpies d’un animal més jove”. Per això, va explicar Collado, “companyies com Grifols investiguen en aquesta línia”.

5. La teoria sobre la pèrdua de capacitat dels mitocondris: es tracta d’unes petites vesícules que es troben dins de les nostres cèl·lules i que s’encarreguen de produir energia. Amb el pas del temps, van perdent capacitat i és possible que això estigui darrere de l’envelliment. “Per a això sí que es coneix una estratègia terapèutica efectiva: la de l’exercici físic”, va dir l’investigador. “És una activitat molt recomanable perquè reactiva les nostres fàbriques d’energia”, va prosseguir.

6. La teoria sobre el desgast de les cèl·lules mare: són cèl·lules presents en tots els teixits i que són capaces de donar lloc a totes les cèl·lules que es vagin desgastant, envellint o eliminant. “Per tant, mentre existeixin, podem viure de manera adequada, però quan van morint, o es van desgastant, van perdent funcionalitat, envellim.” Collado va explicar que en aquesta línia hi ha treballs molt prometedors, encara que preliminars, que consisteixen a reactivar uns gens que permeten que les cèl·lules mare rejoveneixin. I amb aquestes, tot l’organisme.

7. La teoria de l’envelliment general de totes les cèl·lules: segons ha detallat Collado, des de fa un temps hi ha la idea de fer servir compostos, anomenats senolítics, que eliminin les cèl·lules envellides i deixin les cèl·lules joves sense cap dany. “Quan s’ha provat en models animals, sorprenentment…, funciona. Rejoveneixen i mostren símptomes molt menors de malalties associades amb l’envelliment. Això ha comportat en els últims anys una explosió immensa a tot el món i ha fet que hagin sorgit moltes companyies biotecnològiques per continuar investigant aquests desenvolupaments. Ja hi ha alguns fàrmacs que han pogut avançar a les primeres fases dels assajos clínics”, va dir.

Així, doncs, hi ha molt de coneixement en marxa i també moltes preguntes per respondre.

La “mare” del risc de moltes malalties

Cap al final del seminari web, Macip i Collado van descartar que l’envelliment es pugui considerar una malaltia, però sí, en canvi, el factor de risc per a moltes patologies.

“Malgrat no ser una malaltia, és una condició que predisposa a patir-ne moltes. Trobar quin és l’element subjacent i, en funció d’això, com s’ha d’actuar implicaria que el nostre benefici pel que fa a la salut i la longevitat seria superior a l’esforç que cal fer per curar cadascuna de les malalties”, va concloure Collado.

En aquest sentit, Macip va afegir que, si bé l’esperança de vida ha anat pujant progressivament, “el que augmenta són els anys que es viu malament”.

Tots dos investigadors van coincidir que, actualment, la pregunta clau fa referència a com reduir la incidència de malalties associades amb l’envelliment: “Com podem fer que aquests anys més que anem guanyant siguin anys de salut tan bona com sigui possible i que la degradació de la salut només sigui en el moment final?”, va apuntar Macip.

De tot això se’n parlarà molt més a fons en la nova especialització de la UOC.

Recupera la sessió aquí: