La salut planetària millorarà amb una alimentació sostenible basada en vegetals

07/07/2021
alimentacio-sostenible Foto: Polina Tankilevitch en Pexels.

Com podem aconseguir que l’alimentació dels éssers humans, que podem arribar a ser 10.000 milions el 2050, ajudi a pal·liar l’emergència climàtica i tot el que se’n deriva? A través d’una alimentació sostenible i saludable

Aquesta va ser la qüestió central del seminari virtual obert sobre Sostenibilitat Alimentària que va organitzar l’àrea d’Alimentació, Nutrició i Activitat Física dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC el 19 de maig. Es tracta d’un dels múltiples actes duts a terme per celebrar la primera dècada de vida d’aquests estudis.

«Sabem que la salut del planeta i la nostra estan totalment i inevitablement relacionades i, per a la nostra continuïtat com a espècie, hem de tenir en compte la sostenibilitat alimentària», van advertir Anna Bach, directora del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport, i Alicia Aguilar, directora del màster universitari de Nutrició i Salut, totes dues organitzadores de l’esdeveniment.

En aquest sentit, tot apunta que les dietes basades en aliments vegetals, siguin veganes, vegetarianes o flexivegetarianes, seran clau per a una alimentació sostenible. Hi ha dades que ho avalin? Quines possibles deficiències nutricionals es poden associar a les dietes basades en vegetals (plant-based)?

Aquestes són algunes de les preguntes que els ponents que van participar en el seminari van procurar respondre. A continuació, recollim les principals aportacions que van fer.

Les dades

El metge i epidemiòleg Carlos Alberto González, autor del llibre Emergencia climática, alimentación y vida saludable, i la investigadora de l’ISGlobal i professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Ujué Fresán van detallar en xifres com el nostre sistema alimentari i més concretament la producció i comercialització de carn estan relacionats amb el canvi climàtic.

«La meitat de la superfície habitable del planeta està dedicada a produir el nostre menjar o el menjar dels animals que després ens menjarem», va dir en la seva introducció la investigadora.

Pel que fa als gasos d’efecte d’hivernacle (GEI), causa principal del canvi climàtic, procedeixen en gran part de la producció d’energia, però també de l’ús de la terra i de l’agricultura, que representen un terç de l’origen dels GEI, en paraules de l’epidemiòleg. Concretament, va detallar, el 80 % dels gasos generats en l’agricultura són originats per la ramaderia.

De fet, va afegir González, la producció de carn ocupa un 70 % de les terres dedicades a l’agricultura a tot el món i la tendència, excepte a l’Àfrica subsahariana, és consumir cada vegada més carn, la qual cosa es considera insostenible, va explicar. «La població mundial va creixent i cada vegada demanem aliments que requereixen més recursos o que degraden més el planeta», va ratificar en aquest sentit la investigadora d’ISGlobal.

Concretament a Espanya, va prosseguir el metge i epidemiòleg, la indústria de la carn és el quart sector més important, només per darrere de la indústria automotriu, la del combustible i la de l’electricitat. «Espanya és el tercer productor de porc del món, després dels EUA i la Xina», va il·lustrar.

Així mateix, i quant als efectes per a la salut humana d’una alimentació poc sostenible, González va destacar algunes de les conclusions d’un estudi del qual és autor, publicat l’any passat en la European Journal of Public Health: consumir alts nivells d’aliments que per produir-los i comercialitzar-los generen una quantitat més elevada de gasos d’efecte d’hivernacle està relacionat amb un 10 % més de risc de morir o amb un 26 % més

«La llei del canvi climàtic que s’està aprovant en el parlament espanyol està centrada gairebé exclusivament a reduir les emissions de gasos associades a la crema de combustibles fòssils, però no diu absolutament res, res, en relació amb el model alimentari, la qual cosa jo penso que és una pèrdua d’oportunitat», va lamentar l’epidemiòleg.

Al seu torn, la investigadora de l’ISGlobal va detallar que, per mantenir el sistema alimentari dins dels límits planetaris alhora que totes les persones del planeta disposen de menjar, s’han proposat tres mesures que s’han de dur a terme simultàniament: reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments, millorar el sector productiu o la tecnologia o producció agrària (tecnologies més eficients) i promoure dietes sostenibles entre els consumidors.

Què diu la nostra història?

En referència a aquest darrer punt, Juanjo Cáceres Nevot, doctor en Història, especialista en recerca sobre qüestions associades a l’alimentació i autor, entre altres, del llibre Més vegetals, menys animals, va repassar el procés evolutiu dels éssers humans, des que la nostra branca es va desmarcar de la dels ximpanzés fins a l’actualitat.

L’historiador va recordar com les espècies que ens precedeixen van passar de menjar només vegetals a utilitzar noves estratègies, com el carronyeig i la cerca d’aliment a grans distàncies.

A poc a poc, va dir, va augmentar la demanda d’energia, lligada a un increment de la massa encefàlica, relacionada al seu torn amb el desenvolupament inicial d’eines que van facilitar l’obtenció de productes d’origen animal.

«Anem veient un increment constant de massa encefàlica i, al mateix temps, un desenvolupament de la caça d’animals, acompanyat d’altres innovacions com la domesticació del foc. Però sempre són innovacions que tenen lloc en un marc de dependència dels productes d’origen vegetal que s’obtenen per recol·lecció», va subratllar.

Així, doncs, consumir carn ens va acabar fent humans? «Tradicionalment s’ha donat molta importància al consum de carn i en els darrers anys s’estan posant alguns matisos en aquest sentit. Encara que estudis previs han destacat un canvi causat per l’ús d’eines de pedra, de dietes principalment basades en plantes a dietes principalment basades en carn com a factor decisiu per al desenvolupament del cervell i altres trets humans, la cuina també ha tingut un paper adaptatiu important per millorar la digestibilitat i la palatabilitat dels carbohidrats», va indicar Càceres Nevot.

L’expert va fer referència a recerques que revelen que els carbohidrats també van ser necessaris per acomodar les creixents demandes metabòliques d’un cervell en creixement, a més de la cocció d’aliments per millorar-ne la digestibilitat. Per exemple, el midó cuit va augmentar la disponibilitat d’energia per a teixits humans amb altes demandes de glucosa, com el cervell, els glòbuls vermells i el fetus en desenvolupament.

Amb l’arribada del Neolític, el sedentarisme i l’agricultura, va continuar, la possibilitat de conrear es va traduir en un creixement de la població. També, en certes zones, es van estabular els animals, als quals es va controlar l’alimentació mitjançant farratges. «En bona mesura, l’agricultura és la base del consum de carn que l’ésser humà ha fet al llarg de la seva història i no la caça, tal com es pensa sovint», va remarcar en aquest sentit.

Avui, va dir, superats els conflictes bèl·lics del segle xx i amb l’avanç de la industrialització, molts vivim en una època d’«opulència alimentària». No obstant això, va indicar, «tot aquest recorregut l’hem fet sempre al costat dels productes vegetals; els productes d’origen animal han ocupat una part inferior en la nostra dieta».

I, per tant, va concloure, «el que avui plantegem, que és la sostenibilitat alimentària reduint el consum de carn, de fet és tornar al que ens ha caracteritzat més al llarg del temps».

Dieta basada en vegetals: què hem de tenir en compte?

Al seu torn, la professora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC Diana Díaz Rizzolo va aprofundir sobre les estratègies dietètiques que hem de seguir si decidim basar la nostra alimentació en vegetals, la qual cosa es coneix com a dietes plant-based o basades en vegetals.

Díaz Rizzolo, dietista-nutricionista, doctora en biomedicina, investigadora d’IDIBAPS i màster en Medicina Translacional i en Biomedicina, va definir aquest tipus d’alimentació com «una dieta saludable basada en plantes que té com a objectiu maximitzar el consum d’aliments vegetals densos en nutrients».

Segons la professora de la UOC, les dades disponibles revelen que reduir l’alimentació d’origen animal i optar per una alimentació sostenible disminueix l’impacte sobre el medi ambient i, a més, disminueix la inflamació del cos humà que està relacionada amb el desenvolupament de moltes patologies cròniques al llarg de la vida, com les malalties cardiovasculars, el càncer, la diabetis tipus 2 i alguns trastorns neurodegeneratius.

El que és més important, va recordar, és que una dieta vegana, vegetariana o flexivegetariana ha de ser saludable, perquè al cap i a la fi «un refresc i unes patates fregides són aliments 100 % vegans».

Què cal tenir en compte perquè una dieta basada en vegetals sigui saludable? La investigadora va desgranar els punts clau següents:

  1. Aquestes dietes s’han de planificar. «No es tracta d’evitar l’aliment proteic animal i omplir-ho amb la resta d’aliments. Està demostrat que s’acostuma a omplir el plat a base de cereals, i això produeix una disminució de l’aportació proteica i un augment dels carbohidrats».
  2. S’han d’introduir, doncs, proteïnes d’origen vegetal sobre la base d’aliments naturals i evitant al màxim els ultraprocessats, encara que portin el segell vegà. En aquest sentit, Díaz Rizzolo va recomanar conèixer les fonts proteiques vegetals saludables, siguin les basades en soia, en la proteïna de blat, les elaborades a partir de la fermentació d’un fong o, el més senzill i barat, els llegums. «En aquest cas, l’única cosa que hem de tenir en compte per a la formulació del plat és que algunes proteïnes d’origen vegetal també aporten carbohidrats, per la qual cosa només ho hauríem de tenir present quan estiguem creant el nostre menú diari», va subratllar. També va remarcar que la base de l’alimentació han de ser les fruites i les verdures.
  3. A més, segons l’experta, és imprescindible complementar la dieta vegetariana i vegana amb vitamina B12, ja que, en rutines alimentàries amb poca aportació de productes d’origen animal, aquesta vitamina se sol ingerir en menys quantitat i el seu dèficit pot comportar alteracions molt complexes. Així, independentment de si és basada en vegetals estricta o no, sempre és millor que suplementem el menjar.
  4. Finalment, Díaz Rizzolo va detallar un conjunt de nutrients als quals és recomanable parar esment, sigui amb bons hàbits alimentaris o complementació alimentària, però que, en qualsevol cas, no han de ser necessàriament deficients en aquestes dietes. Es tracta del ferro, el calci, la vitamina D, els àcids grassos omega-3 o el zinc.

El seminari va acabar amb les ponències de Néstor Benítez i Nadia San Onofre, professors col·laboradors del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport. Tots dos van presentar diverses iniciatives que es duen a terme a les Canàries i al País Valencià per promoure l’alimentació sostenible i saludable.

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari