La millor mesura de protecció en salut: rentar-se les mans. No t’ho creus?

15/10/2021
Foto: Clay Banks en Unsplash.

Estic segur que en llegir el títol la majoria o, més ben dit, tots els lectors diran que és obvi, que sí, que s’ho creuen. Si no ho teníem del tot clar, durant aquesta pandèmia de COVID-19 els mitjans s’han afartat de recomanar-nos que ens rentem les mans sovint i ens han dit com ho hem de fer —perquè no es tracta de xip-xap, una mica d’aigua i sabó i llestos—, i fins i tot els menys convençuts ho han fet. Però això no sempre ha estat així. Ha costat molt que ens ho creguéssim. Deixeu-me que us expliqui una petita història.

L’any 1818, a Taban, un barri de Budapest, va néixer el metge Ignaz Semmelweis, que, si bé de jove es va interessar pels estudis de dret, després —no en sabem el perquè, o jo no el sé— va abandonar les lleis i es va posar a estudiar Medicina. En el transcurs de la seva formació va anar a Viena, i va ser en aquesta ciutat on va aconseguir una posició com a professor associat i cap de residents de la Clínica de Maternitat de l’Hospital General de Viena. Com a bon científic, Ignaz Semmelweis observava el que els passava a les parteres que atenien a la primera clínica de l’hospital i en prenia nota. Es va adonar que la mortalitat en el postpart per febre puerperal (és a dir, per infecció) era superior a la primera clínica, atesa pels metges joves, que a la segona, atesa per llevadores. I se’n va preguntar el perquè. Els seus col·legues ho atribuïen a l’atzar, al fet que les llevadores tenien més experiència —potser sí— i al fet que a la primera clínica hi anaven les embarassades de més risc. Penseu que la mortalitat a conseqüència d’aquesta infecció en el postpart entre les dones que parien era del 10 al 15 %. Però va passar una cosa.

Ignaz Semmelweis va proposar que, abans d’ajudar en un part, els metges es rentessin amb cura les mans. I va observar que la mortalitat per febre puerperal es reduïa en un 90%.

Un amic metge de l’Ignaz, en Jakob, que feia moltes autòpsies a dones que havien mort per aquesta febre, va tenir la mala sort de ferir-se amb un bisturí mentre n’estava fent una. Pocs dies després va morir amb un quadre clínic molt semblant al de les dones que morien a causa de la febre puerperal. Hi insistim: l’Ignaz era un bon científic. Va intentar relacionar el que observava a la clínica amb l’accident del seu amic i va proposar que, abans d’ajudar en un part, els metges es rentessin amb cura les mans, que no només se les freguessin amb una solució clorada. Dit i fet. I va observar com la mortalitat per febre puerperal es reduïa en un 90 %. Ho va atribuir a la neteja de mans i va pensar que molts metges atenien les embarassades quan tornaven de la sala d’autòpsies amb les mans contaminades i brutes, mentre que les llevadores no feien autòpsies.

No li van fer gens de cas. Fins i tot el van titllar de boig pel seu desesper. Es va sentir molt dolgut i es va deprimir. El van ingressar en un asil. Se’n va voler escapar, convençut que l’havien reclòs per les seves idees. El guardes de l’asil el van apallissar, el van ferir i el van tancar en una cel·la. Al cap d’uns dies (any 1865) va morir d’una infecció provocada per les ferides que li havien fet els guardes.

Uns anys més tard, a París, Louis Pasteur va elaborar la teoria dels gèrmens, la base del procés infecciós, i la recomanació de rentar-se les mans proposada per Ignaz Semmelweis va esdevenir universalment reconeguda. Mai més ningú no ha tornat a dubtar de la importància de rentar-se les mans —no només obstetres i cirurgians abans de les intervencions mèdiques, sinó tots nosaltres— per eliminar els gèrmens que viuen a la pell, a les ungles i a les nostres mans. Un altre dia n’explicaré el perquè. Mentrestant, no oblideu rentar-vos les mans.

Autor / Autora
Ramon Gomis de Barbarà
Metge endocrinòleg, dramaturg i escriptor. Actualment també és catedràtic emèrit del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona i investigador emèrit de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), centre que ha dirigit des del 2008.
Comentaris
Deixa un comentari