Canvi climàtic i COVID-19, crisis convergents

20/10/2021
Foto: Pixabay en Pexels.

Ja s’ha comentat en altres ocasions que la COVID-19 és un exemple paradigmàtic de malaltia de l’Antropocè. Fins ara ens havíem centrat en analitzar l’origen de la pandèmia, i acabàvem concloent que els factors que han donat lloc a la COVID-19, així com els de moltes altres malalties emergents, són els mateixos que ens han portat a l’actual crisi climàtica. En aquest article volem analitzar altres factors que ens permeten afirmar que la COVID-19 i el canvi climàtic són crisis amb fortes similituds.

Desigualtats. Poblacions vulnerables pateixen de manera desproporcionada els efectes d’aquestes crisis

Tot i que lentament sembla que anem tornant a la normalitat pre-pandèmia,  la pandèmia de la COVID-19 ha accentuat certes problemàtiques socials i de salut que requereixen també d’una resposta urgent, com la pobresa, la inseguretat alimentària o la pèrdua de salut mental, especialment en poblacions vulnerables i/o de baixa renda. Aquest augment de les desigualtats socials no s’ha produït només com a conseqüència de la crisi de salut pública, sinó també per la crisi econòmica que n’ha derivat. En poques setmanes es van produir confinaments globalment, amb l’aturada de la major part de l’activitat econòmica, el tancament de tot tipus d’empreses, i mantenint exclusivament aquelles activitats considerades essencials i aquelles que es podien realitzar virtualment. Milions de persones amb feines més precàries o feines informals van veure reduïts o eliminats els seus ingressos de forma sobtada i perllongada, alhora que altres es van veure forçades a estar més exposades al risc d’infectar-se de la malaltia per tenir feines essencials, i augmentant la transmissió del virus entre poblacions socialment més desfavorides. Aquestes poblacions, a més, presenten major quantitat de malalties cròniques, que suposen un major risc de complicacions i mortalitat en cas d’infecció de COVID-19, fet que es veu agreujat per les desigualtats existents tant en l’accés a l’atenció sanitària com en els subministraments de material mèdic i farmacològic a escala global.

Les poblacions més vulnerables són també les que pateixen de manera desproporcionada les conseqüències de la crisi climàtica.

Com en el cas de la COVID-19, les poblacions més vulnerables són també les que pateixen de manera desproporcionada les conseqüències de la crisi climàtica. La pujada de temperatures redueix en un 30% la capacitat productiva dels treballadors, i afecta principalment aquelles persones que treballen en la construcció o l’agricultura en països de mitja i baixa renda, sovint en condicions no regulades i cobrant en base a la seva producció (per exemple, en funció dels quilos recol·lectats). Per tant, una pèrdua de productivitat s’acaba traduint en una pèrdua d’ingressos. A banda de la pèrdua de productivitat, hi ha diferents línies d’evidència, recollides en aquest llibre publicat pel Banc Mundial, que indiquen que el canvi climàtic augmentarà la pobresa. Molts dels factors que relacionen la crisis climàtica amb la pobresa giren en torn a la seguretat alimentària (menor disponibilitat, accés, estabilitat i qualitat en la producció d’aliments) i la pujada de preus que això desencadenarà. Per altra banda, les poblacions i les persones en situació més vulnerable seran aquelles per qui serà més difícil adoptar mesures d’adaptació al canvi climàtic, i tindran menor accés al sistemes de salut per tractar les condicions relacionades amb el canvi climàtic.

La reducció de les desigualtats existents dins dels països i entre ells és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, i la seva importància s’ha vist magnificada arran de les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19. Caldran esforços des dels diferents sectors i sota el paraigües d’una governança global amb uns objectius comuns per poder abordar aquestes desigualtats i garantir l’accés universal a la salut, l’educació i els serveis socials en els diferents països.

Cas omís a les alertes de la comunitat científica

L’arribada de la COVID-19 ens va forçar a canviar la nostra manera de viure de la nit al dia. La urgència d’una resposta contundent davant el creixent nombre de morts que estava causant la saturació del sistema sanitari i la incertesa de com podia i evolucionar la pandèmia no va fer dubtar a la majoria de governs del món, que van implementar mesures dràstiques per reduir el nombre de contagis. Feia anys, però, que la comunitat científica advertia del creixent risc d’aparició de malalties emergents, i pocs mesos abans de la detecció del primer cas de COVID-19, la OMS publicava un informe titulat “Un món en risc” a on alertava “d’una amenaça molt real d’una pandèmia fulminant, summament mortífera, provocada per un patogen respiratori que podria matar entre 50 i 80 milions de persones i liquidar el 5% de l’economia mundial”. En aquest mateix informe, es feien una sèrie de recomanacions urgents per preparar el món per a emergències sanitàries, com prioritzar la despesa nacional per a la preparació i l’enfortiment del sistemes sanitaris per garantir la cobertura sanitària universal. Tot i la contundència de l’informe la majoria de països no van reaccionar davant d’aquesta alerta, i, de fet, els sistemes sanitaris de bona part del món, com a l’estat Espanyol, seguien patint les retallades sofertes durant la crisi financera de l’any 2008.

A l’informe ‘Un món en risc’ la OMS alertava d’una “amenaça molt real d’una pandèmia fulminant, summament mortífera, provocada per un patogen respiratori que podria matar entre 50 i 80 milions de persones i liquidar el 5% de l’economia mundial”.

Hi ha similituds també en aquest aspecte entre la COVID-19 i el canvi climàtic. Fa dècades que la comunitat científica alerta també del canvi climàtic i dels efectes negatius que pot tenir per a la nostra salut. El sisè informe del IPCC, publicat fa poques setmanes, alerta que, segons els escenaris de reducció de les emissions més optimistes, durant el proper segle la temperatura mitjana superficial global augmentarà 1,5 ℃. En escenaris menys optimistes, aquest augment pot arribar a 4,4 ℃ durant el segle XXI. Aquesta pujada de temperatures es traduirà en un increment en la freqüència i la intensitat en esdeveniments climàtics extrems, reducció de la disponibilitat i accés a aliments i aigua dolça i desplaçaments de milions de persones. Tot i els missatges inequívocs de la comunitat científica i la contundència dels seus missatges, veiem, de nou, com els governs ignoren les recomanacions. Sembla que seguim esperant un altre cop a arribar al límit per, llavors sí, prendre mesures dràstiques d’avui per demà.

Oportunitat per promoure la salut planetària

Com va dir Albert Einstein “enmig de cada crisi, hi ha una gran oportunitat”. Aquesta sensació d’oportunitat, tot i la gravetat de la situació, la comparteixen diversos organismes internacionals que monitoren tant l’evolució de la COVID-19 com el canvi climàtic, com la comissió Lancet Countdown en canvi climàtic i salut o la comissió lancet COVID-19. La crisi sanitària, humanitària i econòmica causada per la COVID-19 pot servir per impulsar finalment el canvi cap a un model econòmic sostenible que s’alineï també amb la necessitat de canvi que ens marca la crisi climàtica. Per exemple, entre les deu accions prioritàries que la comissió Lancet COVID-19 identifica per superar la pandèmia, indica la recuperació verda i resistent, és a dir “la recuperació econòmica basada en un creixement impulsat per la inversió pública en tecnologies verdes, digitals i inclusives, basada en els objectius de desenvolupament sostenible”, accions totalment en sinergia amb la mitigació del canvi climàtic.

La crisi sanitària, humanitària i econòmica causada per la COVID-19 pot servir per impulsar finalment el canvi cap a un model econòmic sostenible que s’alineï també amb la necessitat de canvi que ens marca la crisi climàtica.

La situació actual és també una oportunitat per redefinir el nostre concepte de salut i fer-lo evolucionar cap el concepte de salut planetària. Sota aquest concepte, la recuperació de la COVID-19 anirà sense cap dubte alineada amb les polítiques reducció de les emissions, ja que no podem millorar la nostra salut si seguim malmetent els sistemes naturals dels que aquesta depèn. 

Autors / Autores
Cristina O'Callaghan-Gordo
Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Directora del màster de Salut Planetària de la UOC, la UPF i ISGlobal.
Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. 
Comentaris
Deixa un comentari