Salut de la dona: com es pot afrontar una menopausa precoç?

22/09/2021
Foto: Puwadon Sang-ngern en Pexels.

Quines són les diferents etapes de la vida de la dona? Quins factors cal tenir en compte per mantenir un estil de vida saludable en cadascuna d’elles? Com es pot afrontar una menopausa precoç? Aquestes són algunes de les qüestions que es van abordar en el seminari web de Fisiologia i estils de vida saludable de la dona, una sessió organitzada en el marc de la nova especialització de Fisiologia i Estils de Vida Saludable de la Dona de la UOC —dirigida per la professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Marta Massip-Salcedo—, amb l’objectiu de promoure la formació i la innovació en aquest àmbit.

Durant la jornada, el Dr. Francisco Carmona, doctor científic a Women’s CD i cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Carla Romagosa, creadora del lloc web Carla Romagosa. El poder de la menopausia i alumni del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, van parlar dels canvis que experimenta el cos de la dona al llarg del seu cicle vital i van apuntar alguns consells per enfocar una menopausa precoç.

La dona: una realitat canviant al llarg de la vida

El Dr. Francisco Carmona va centrar la seva ponència a parlar dels canvis que experimenta el cos de la dona al llarg de la seva vida, així com de les diferències biològiques evidents que hi ha entre les dones i els homes. “La dona, a diferència de l’home, canvia molt més al llarg de la seva vida: es queda embarassada, fa de mare, fa de puntal de la família i continua treballant”, va explicar el doctor. I va afegir: “Com a metges hem de ser conscients d’aquestes diferències per ser capaços de cuidar les dones al llarg del seu cicle vital”.

Carmona va explicar que les etapes de la vida d’una dona es divideixen en l’adolescència, l’edat adulta primerenca o joventut, l’edat adulta mitjana o maduresa i l’edat adulta tardana o senectut. Totes estan condicionades per diferents factors biològics i per la diversitat de cultures. No obstant això, és en l’edat adulta quan arriben la majoria de canvis hormonals, atès que la dona ja ha arribat al creixement i desenvolupament físic i psicològic màxims. “L’edat adulta primerenca és l’edat reproductiva de la dona i els canvis que s’experimenten en aquest període responen al manteniment del cos i a les seves necessitats, i és també l’etapa en la qual es pot produir l’embaràs”, va relatar Carmona.

Tanmateix, el doctor va destacar que l’edat mitjana de la maternitat s’està retardant a causa del context social. “Malgrat saber que en aquestes edats hi ha més problemes per aconseguir l’embaràs, l’edat mitjana del primer fill cada vegada és més tardana i la previsió és que d’aquí a 20-25 anys s’arribi a la mitjana de 33 anys a Espanya, que és una edat molt elevada. En aquestes edats la càrrega fol·licular va disminuint: cada vegada les dones tenen menys òvuls, són de menys qualitat i cada vegada és més difícil aconseguir una gestació”, va assegurar l’expert en ginecologia.

Per acabar la xerrada, el doctor va fer èmfasi en l’última etapa de la vida de la dona: la menopausa. “De l’edat mitjana a finals del segle xix, menys del 30 % de les dones arribaven a la menopausa perquè morien abans. Afortunadament avui dia això ha canviat significativament: l’esperança de vida als 65 anys ha augmentat molt i, gràcies a això, actualment la menopausa és una de les etapes més llargues de la vida de la dona”, va concloure Carmona.

Insuficiència ovàrica prematura: causes i conseqüències

Per la seva banda, la divulgadora sobre nutrició i menopausa Carla Romagosa va parlar de la insuficiència ovàrica prematura (IOP) i va oferir una sèrie de recomanacions per fer front a una menopausa precoç a partir de la seva experiència personal. La insuficiència ovàrica prematura es produeix quan els ovaris deixen de funcionar normalment abans dels 40 anys. Això fa que els ovaris de la dona no fabriquin quantitats normals de l’hormona estrogen ni alliberin òvuls regularment.

Per parlar d’aquesta patologia ginecològica, Romagosa va fer referència als resultats preliminars de la base de dades d’Insuficiència Ovàrica Prematura a Espanya de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa. “A Espanya l’edat mitjana de diagnòstic de la IOP en dones és de 36,54 anys amb un índex de massa corporal de 24,71 mg/m². Tot i això, fins que una dona és diagnosticada d’aquesta patologia passen de mitjana 4,22 anys“, va relatar la ponent. I va afegir: “Quan són diagnosticades, el 82 % de les dones presenta símptomes climatèrics (insomni, ansietat, cicles menstruals irregulars, increment de la sudoració, irritabilitat, cefalees, etc.), el 8,6 % una malaltia autoimmune, el 13,9 % factors de risc cardiovascular, el 22,6 % una història oncològica i el 20,7 % presenten un historial familiar d’IOP”.

Les causes de la IOP poden ser diverses. Així i tot, en el 52 % dels casos són idiopàtiques, de manera que no es coneixen exactament els motius de per què es produeix la patologia. El 30 % són iatrogènics (conseqüència de la quimioteràpia), el 9 % per malalties autoimmunes, el 5 % per alteracions del cariotip i el 5 % per la síndrome del cromosoma X fràgil.

Quant a les conseqüències a llarg termini, la IOP pot derivar en alteracions cognitives (pèrdua de la memòria i més risc de demència), risc cardiovascular, impacte en la salut mineral òssia (osteopènia, osteoporosi), problemes en la sexualitat (sequedat, irritació vaginal o prurit), impacte en el benestar psicològic i en la fertilitat, risc de malalties autoimmunes i tiroides, així com una disminució de l’esperança de vida.

Claus i factors que cal tenir en compte per fer front a una menopausa precoç

Romagosa va concloure la seva ponència destacant algunes claus i factors que calia tenir en compte per fer front a una insuficiència ovàrica prematura i mantenir un estil de vida saludable en aquesta etapa de la vida.

  1. Teràpia hormonal. És recomanable iniciar una teràpia a l’inici de la menopausa i dur-la a terme durant un mínim de deu anys després del diagnòstic de la IOP. Amb una mínima dosi eficaç, s’aconsegueix una major protecció cardiovascular i òssia, estabilitat psicològica i emocional i una millora de l’insomni.
  2. Teràpia psicològica. Aquesta teràpia millora els símptomes vasomotors i psicosexuals que no poden alleujar-se per complet amb el tractament hormonal de la menopausa, ja que es tracta d’una patologia que arriba de manera abrupta i causa molts trastorns en la salut de la dona.
  3. Assessorament nutricional. A més del tractament hormonal, és important portar un estil de vida saludable i seguir una dieta antiinflamatòria i rica en prebiòtics i probiòtics, triptòfan, magnesi, vitamina B6 i vitamina D. En paral·lel, cal controlar el pes i estar alerta, com a professionals de la salut, respecte de la possible aparició d’un TCA, ja que la menopausa primerenca pot ser-ne un desencadenant.
  4. Moviment. És imprescindible mantenir-se activa en aquesta etapa de la vida. Per fer-ho, cal alternar l’exercici físic gravitatori (estiraments, força, cardiovascular, microimpactes) i l’exercici no gravitatori (natació, relaxació, cardiovascular, muscular) amb una vida sexual activa.
  5. Descans. Despertar-se durant la nit o molt d’hora al matí pot derivar en un augment de pes, diabetis, trastorns cardiovasculars, hipertensió arterial i altres patologies neurodegeneratives, o fins i tot càncer. Per això, a més del tractament farmacològic, és primordial aprendre a portar una teràpia cognitiva conductual de l’insomni (TCCI) per modular l’estrès i reaprendre hàbits i rutines de la son per descansar correctament.
  6. La maternitat. Si la dona no ha estat mare, el diagnòstic de la IOP és impactant i demolidor, d’aquí la necessitat d’un acompanyament integratiu. Totes les pacients que són diagnosticades amb aquesta patologia es poden assessorar sobre les diferents opcions de maternitat que hi ha, com ara la vitrificació primerenca d’ovòcit o la donació d’ovòcits. Tot i això, no s’ha de descartar del tot la possibilitat de tenir embarassos espontanis.
  7. Comunitat. En general les dones amb IOP se senten molt soles i, per això, cada vegada hi ha més grups de suport. És molt important que les dones es relacionin amb altres dones que es trobin en la mateixa situació i que comparteixin experiències i vivències, tinguin una ocupació creativa (una afició, com ara escriure un llibre, fer ceràmica o emprendre un negoci) i que practiquin esports en equip.
  8. Creixement personal. En general totes les dones tendeixen a estigmatitzar la menopausa i donar-li un component molt negatiu. No obstant això, aquesta etapa de la vida representa una bona oportunitat per al creixement personal i per descobrir-se més a una mateixa.

Recupera les ponències completes del Dr. Francisco Carmona i Carla Romagosa al seminari web de Fisiologia i estils de vida saludable de la dona aquí: 

 

Autor / Autora
Editora de continguts dels Estudis de Ciències de la Salut i dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Comentaris
Deixa un comentari